A partir del 2025, entra en vigor una nova figura dins el sistema de cotitzacions socials: la quota de solidaritat. S’aplicarà sobre els sous que superin la base màxima de cotització –actualment entorn de 54.000 euros anuals– i començarà amb un recàrrec de l’1 %, que augmentarà progressivament fins a assolir el 6 % el 2045.
El Govern ha plantejat la reducció de la jornada laboral màxima de 40 a 37,5 hores setmanals, sense reducció salarial. Es tracta d’una reforma estructural que s’aplicarà de manera progressiva i que, previsiblement, entrarà en vigor de manera completa abans d’acabar el 2025.
Més enllà de l’impacte legal o social, aquesta mesura planteja un desafiament directe a escala organitzativa: com garantir la continuïtat del negoci amb menys hores disponibles per treballador?
Què implica aquesta reducció?
Durant anys, moltes empreses han entès el benestar laboral com un “extra”, una cosa que s’ofereix si hi ha temps, si hi ha pressupost o si es vol quedar bé “de cara a la galeria”. Però la realitat canvia. Avui sabem que el benestar no és només una qüestió d’imatge, és una palanca clau per a la motivació, la productivitat i la sostenibilitat del negoci.
El veritable repte rau a passar del benestar puntual (una activitat esporàdica o una mesura aïllada) al benestar estructural, és a dir, convertir-lo en una part real de la cultura empresarial.
En moltes empreses, sobretot a les pimes, hi ha persones que no figuren a l’organigrama com a imprescindibles, però ho són. Són els qui coneixen tots els detalls dels processos, els qui tenen la confiança dels clients clau o els qui resolen problemes de manera gairebé automàtica perquè fa anys que ho fan. Què passaria si demà no hi fossin?
Durant el segon trimestre del 2025, els mercats financers van experimentar una recuperació notable després d’un inici marcat per la volatilitat elevada. El detonant va ser l’anunci, a començaments d’abril, d’un nou paquet d’aranzels per part dels Estats Units, en el marc de les tensions comercials que el mercat va batejar com a “Liberation Day”.
La liquiditat en els plans de pensions ha estat un tema de gran interès per als estalviadors, especialment després dels canvis normatius que permeten rescatar els drets consolidats a partir dels 10 anys. A continuació, explorem els aspectes clau d’aquest benefici i com et pot ajudar a gestionar millor les teves finances.
La tornada de Donald Trump al tauler geopolític internacional després de la presa de possessió el gener passat ha estat, sens dubte, el fil conductor que ha marcat el pols dels mercats financers en aquest inici de l’any, els quals s’han vist dinamitats per alguna de les seves mesures estrella: la implantació d’aranzels a gairebé tots els països del món (especialment, a la Xina), l’exclusió d’Europa en la resolució del conflicte d’Ucraïna o l’amenaça d’una sortida dels EUA del tractat de l’OTAN.
L’any 2025 hi haurà canvis significatius per als treballadors autònoms a Espanya. Aquestes novetats es poden agrupar en les categories següents:
El sistema de Seguretat Social a Espanya s’actualitza el 2025 amb diverses novetats destinades a millorar la cobertura i la protecció dels ciutadans. Aquests canvis no només busquen adaptar-se a les demandes de la societat actual, sinó també garantir un sistema sostenible a llarg termini. A continuació, repassem les novetats més rellevants:
L’exercici 2024 va començar amb unes bones dades de creixement als Estats Units i un comportament excel·lent dels índexs, i es va produir la primera retallada de tipus per part del Banc Central Europeu. No obstant això, el 31 de juliol el Banc del Japó va apujar els tipus d’interès, la qual cosa va provocar una apreciació del ien contra el dòlar del 10 %, i es va produir una caiguda del 12 % de l’índex Nikkei 225, en el que es coneix com un altre dilluns negre.