Durant el segon trimestre del 2025, els mercats financers van experimentar una recuperació notable després d’un inici marcat per la volatilitat elevada. El detonant va ser l’anunci, a començaments d’abril, d’un nou paquet d’aranzels per part dels Estats Units, en el marc de les tensions comercials que el mercat va batejar com a “Liberation Day”. Aquesta mesura va generar una correcció forta en els mercats borsaris –l’S&P 500 va caure més d’un 10 % en només dos dies– i un repunt en els rendiments dels bons del Tresor, que van arribar a pujar fins als 50 punts bàsics. Tanmateix, la moderació posterior del to polític i l’obertura de negociacions van ajudar a calmar el nerviosisme, i es va passar a un entorn més favorable per als actius de risc durant la resta del trimestre.
Al llarg del trimestre, les tensions inicials van anar quedant enrere, impulsades per una estabilització de les expectatives macroeconòmiques i l’absència de nous sobresalts geopolítics significatius. Si bé el conflicte a l’Orient Mitjà va mantenir una certa pressió sobre els mercats, l’impacte directe sobre els preus dels actius va ser limitat, i el cru es va moure en un rang relativament estable i va acabar el trimestre prop dels 68 dòlars per barril. Més rellevant per als inversors europeus va ser la debilitat del dòlar nord-americà, que es va depreciar respecte a l’euro prop d’un 8 % en el trimestre, la qual cosa en va penalitzar significativament les inversions denominades en dòlars.
La renda variable va oferir un comportament molt positiu durant el trimestre, sobretot a partir de la segona meitat d’abril. Als Estats Units, l’S&P 500 va recuperar el terreny perdut i va tancar el trimestre amb una pujada pròxima a l’11 %, de manera que va marcar nous màxims històrics, mentre que el Nasdaq 100 va repuntar més d’un 25 % des dels mínims del mes d’abril. A Europa, per contra, l’avanç va ser més moderat en termes absoluts, tot i que més homogeni per sectors i valors. L’Euro Stoxx 50 va pujar entorn d’un 4–5 % en el trimestre, de manera que es va estretir el gap entre l’índex americà i l’europeu. Així doncs, l’S&P 500 acabava el trimestre amb una rendibilitat en l’any del +5,5 % (rendibilitat del -7,2 % si tenim en compte la devaluació del dòlar), respecte a un +8,3 % de l’índex europeu. Atès el nostre biaix estructural de sobreponderació a renda variable europea, aquesta evolució ha estat especialment favorable per a les nostres carteres. Així, el pla de renda variable ha acabat amb una rendibilitat positiva del +14,5 % en l’any, i la del pla mixt ha estat del +8,2 %.
L’evolució dels mercats de renda fixa durant el trimestre ha estat marcada per dinàmiques diferenciades entre els Estats Units i Europa. En el cas europeu, la corba ha mostrat una certa empinadura, amb caigudes en els trams curts després de la tercera baixa consecutiva de tipus portada a terme pel BCE –que va situar la facilitat de dipòsit en el 2,00 %– i una lleugera correcció a la baixa en els tipus a llarg termini, després del repunt fort del primer trimestre. Aquest moviment reflecteix una combinació d’expectatives de política monetària més acomodatícia, en un context d’inflació que es va moderant de manera gradual, i certa revisió a l’alça de les perspectives de creixement a mitjà termini, gràcies a l’anunci d’estímuls fiscals a Alemanya i l’augment de la despesa en defensa dels països membres de l’eurozona. D’altra banda, als Estats Units la corba va mostrar un lleu aplanament: la rendibilitat del bo a 10 anys va passar del 4,21 % al 4,34 %, impulsada pels dubtes entorn de la deterioració fiscal i la sostenibilitat del deute, mentre que els trams curts es van mantenir més continguts davant les expectatives de possibles retallades per part de la Reserva Federal després de l’estiu, en un context d’inflació a la baixa i senyals incipients de refredament d’un mercat laboral molt recolzat en el sector públic.
Les negociacions comercials entre els Estats Units i els seus socis principals encara no s’han tancat, i qualsevol gir inesperat podria revifar la volatilitat als mercats. Així mateix, l’entorn fiscal als Estats Units continua sent un focus d’atenció, atesa la magnitud del deute públic i l’efecte que això pot tenir sobre la confiança inversora. En aquest context, la durada perd atractiu, i pensem que, en aquest entorn en què tant els EUA com Alemanya i la resta dels països de l’eurozona continuen amb les polítiques fiscals expansives, hi ha risc que les rendibilitats que ofereixen els bons a llarg termini no compensin el risc. És per això que mantenim una visió prudent, amb carteres diversificades, exposició prioritària a renda variable europea i una presència controlada en actius de renda fixa d’alta qualitat i durada reduïda.
