Tradicionalment, amb caràcter general, s’ha considerat que la continuïtat de les empreses quedava garantida amb la contractació d’assegurances de danys propis i de responsabilitat civil, i se pressuposava que, en cas que es produís alguna de les circumstàncies cobertes per les assegurances, la prestació d’assegurança i “la raça i l’experiència” de l’empresari eren elements suficients per continuar amb el desenvolupament normalitzat de l’activitat. Avui dia, se sap que això és insuficient.

Malgrat que normalment els autònoms “creuen” que no tenen accidents o malalties que els impedeixin complir els seus compromisos en l’activitat econòmica, les estadístiques de la Seguretat Social ens indiquen el contrari, ja que al voltant de 300.000 autònoms han estat de baixa laboral durant els vuit primers mesos del 2023, amb una mitjana de 94 dies.

Malgrat que l’atur registrat a Espanya el novembre del 2023 encara supera els 2,7 milions de persones, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social, no sempre és senzill cobrir determinats llocs de treball. Segons l’informe d’Adecco Institute sobre necessitats del mercat de treball el 2023, hi ha 143.000 llocs de treball que no aconsegueixen cobrir-se.

La contractació d’una assegurança de vida acostuma a ser un moment important per diverses qüestions.
Font: IATI

En primer lloc, hem d’afrontar la crua realitat que la nostra vida té un final i que en desconeixem la data de caducitat. En altres societats, aquest es considera un tema assumit, però per algun motiu, a Espanya, la mort encara és un assumpte tabú.

En segon lloc, hem de tenir clar que la vida continuarà sense la nostra presència; el món no s’aturarà i les persones del nostre entorn tampoc.

Es tracta del premi a la millor companyia en valoració global per qualitat de servei atorgat per ADECOSE (Associació Espanyola de Corredories d’Assegurances). A més, SURNE també és considerada la millor companyia en els rams d’accidents, vida risc i vida estalvi-pensions, tant individual com col·lectiu.

Els mercats financers el 2023 han estat completament marcats per l’evolució de la inflació, el rumb que prendrien els bancs centrals per combatre-la i l’impacte que aquestes decisions tindrien en el creixement econòmic, amb la temuda recessió com a teló de fons. Si ens fixem en les dades, l’eurozona i els EUA acabaven l’any amb inflacions del 2,9 % i el 3,4 %, respectivament, respecte als màxims vistos el 2022 del 10,6 % i el 9,1 %, respectivament.

Els riscos personals i especialment el risc de mort canvien en el temps per diferents motius, en molts casos per la mateixa evolució de la societat. Si ens basem en les estadístiques de l’INE, apreciem com el progrés de la societat espanyola al segle XXI ha incidit en les causes de mortalitat, de vegades de manera positiva i d’altres de manera negativa.

La Confederació de Salut Mental a Espanya afirma que 1 de cada 4 persones pateix o patirà al llarg de la vida un trastorn mental, i actualment prop de la meitat no rep cap tractament o en rep un que no és l’adequat. La incapacitat del sistema públic de sanitat d’atendre de manera adequada totes les afeccions relatives a la salut mental és, en bona part, a causa de la falta de professionals especialistes, ja que a Espanya hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants.

És una pràctica habitual que, en aquestes dates, moltes persones es recordin dels plans de pensions, per qüestions de desgravacions fiscals a curt termini, i algunes altres en pensar més en el futur incert dels sistemes de jubilació com a conseqüència de l’envelliment de la nostra societat.
 
Els mitjans de comunicació ens recorden de tant en tant que un futur incert ha de dur associada una planificació raonada d’alternatives complementàries que d’una manera o d’una altra garanteixin un futur més tranquil i esperançador.
 

Emmarcat en la segona part de la reforma de les pensions, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, incorpora una modificació als articles 247 i 248 que implica que la forma de cotització a la Seguretat Social és igual per als treballadors a temps parcial que per als que tenen contractes de jornada completa.