La tornada de Donald Trump al tauler geopolític internacional després de la presa de possessió el gener passat ha estat, sens dubte, el fil conductor que ha marcat el pols dels mercats financers en aquest inici de l’any, els quals s’han vist dinamitats per alguna de les seves mesures estrella: la implantació d’aranzels a gairebé tots els països del món (especialment, a la Xina), l’exclusió d’Europa en la resolució del conflicte d’Ucraïna o l’amenaça d’una sortida dels EUA del tractat de l’OTAN. Unit a la seva falta de diplomàcia, fins i tot amb els seus socis tradicionals, ha generat una espiral d’incertesa sense precedents en les últimes dècades.
Davant l’amenaça d’un canvi profund del paradigma internacional vigent des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, els dirigents europeus han començat a prendre cartes en l’assumpte, i s’han posat damunt la taula mesures tan rellevants com un pla de rearmament basat en la creació d’un exèrcit europeu independent de l’OTAN, amb un apropament clar cap al Regne Unit en detriment dels EUA.
D’altra banda, Alemanya modificava la constitució per elevar la despesa pública, amb un pla d’inversió en infraestructures de 500.000 milions, import que representa més d’un 11 % del PIB. Una Alemanya que amb un deute sobre PIB del 63 %, respecte als nivells d’endeutament superiors al 100 % de països com França, Espanya o Itàlia, té marge per prendre aquest tipus de mesures que impulsin el creixement de la seva economia.
Aquest increment fort de la despesa pública prevista va generar molta volatilitat en el mercat de bons. Així, doncs, el bo alemany a 10 anys tancava el trimestre en el 2,46 %, respecte al 2,36 % del tancament de l’any, si bé va arribar a tocar nivells del 2,90 % en el moment de conèixer-se tots aquests plans de despesa, que requeriran ser finançats. En el cas dels EUA, la rendibilitat del bo a 10 anys va arribar a descendir fins a nivells del 4 % a causa dels dubtes generats entorn de l’economia americana conseqüència del pla proteccionista de Washington, després que s’apropés perillosament a la barrera del 5 % a l’inici de l’any. Una estabilitat més gran del mercat de bons europeu ha provocat una disminució del diferencial de tipus Europa-EUA, la qual cosa ha derivat, entre altres factors, en un debilitament del dòlar.
Quant als mercats financers, si bé els últims anys es respirava un optimisme especial en tot allò relacionat amb els Estats Units, l’inici d’una guerra comercial a gran escala ha fet que les expectatives d’inflació al país americà es disparin fins a nivells històrics. Aquesta incertesa fa que tant empreses com consumidors retardin o paralitzin les inversions o les compres, fet que impacta negativament en el creixement de l’economia. Una combinació d’alentiment del creixement econòmic i inflacions altes és una situació molt perillosa per a l’economia, el que es coneix com a estagflació. En aquest sentit, s’estan produint rebaixes contundents en les expectatives de creixement per al país americà, i per exemple l’FMI n’ha revisat les expectatives de creixement a l’1,8 %, respecte al 2,7 % anterior, una retallada molt significativa. Com a conseqüència els actius de risc, tant la borsa americana com els bons corporatius de pitjor qualitat, han patit caigudes importants.
Cal destacar que entre els dies 2 i 7 d’abril, coincidint amb l’entrada en vigor d’uns aranzels més elevats del que s’esperava, es van produir esdeveniments de volatilitat històrics, amb caigudes pròximes al -13 % per a l’S&P 500 i el Nasdaq 100 (l’índex de les conegudes com les “set magnífiques”) o superiors al -12 % per a l’índex europeu Eurostoxx 50. Els índexs de bons europeus principals també entraven en terreny negatiu. Així, els bons de qualitat acumulaven una rendibilitat negativa en l’any del -0,6 %, i del -1,3 % els bons de més risc.
En aquest context de pànic dels mercats, els nostres plans mantenien en data 7 d’abril rendibilitats acumulades positives en l’any del +1,03 % per al pla dinàmic Surnepensió Renda Variable, del +0,60 % per al pla conservador Surnepensió Renda Fixa i del +2,77 % per al pla prudent Surnepensió Mixt. Mentrestant, els índexs borsaris principals presentaven rendibilitats negatives del -4,9 % l’Eurostoxx 50, del -18,5 % l’S&P 500 o del -21,5 % el Nasdaq 100.
Com hem anat reiterant els últims trimestres, la gestió conservadora del patrimoni dels nostres clients fa que els nostres plans, en general, evolucionin relativament millor en entorns de negativitat o dubtes que en períodes d’optimisme desbordant, com el que hem viscut els últims temps.
