El quart trimestre de 2025 va tancar un exercici en el qual els mercats financers europeus i globals van consolidar, en general, la seva tendència d'apetit al risc, gràcies al suport dels estímuls fiscals i monetaris, situant-se les bosses en màxims històrics i els diferencials de crèdit en mínims.
Durant el trimestre la Reserva Federal realitzava dues baixades addicionals de tipus d'interès, fins a situar-los en nivells del 3,5%-3,75%.
És important destacar el soroll mediàtic que plana sobre la institució a causa dels constants intents de Donald Trump d'influir en les decisions d'aquesta, alguna cosa que està generant una pèrdua de confiança per part dels inversors en el dòlar americà com a moneda de reserva. Conseqüència d'això, unit a les baixades addicionals de tipus d'interès que espera el mercat als EUA i a les cada vegada més atractives rendibilitats que ofereixen altres alternatives com l'Eurozona o el Japó, estem assistint a una important devaluació del dòlar. Mentrestant, metalls preciosos com l'or i la plata estan experimentant fortes revaloracions, gràcies a la seva funció com a actiu refugi.
Aquest afebliment del dòlar ha estat una variable clau en l'evolució de les carteres d'inversió de l'inversor europeu en 2025, molt propens en els últims anys a incrementar posicions en els mercats estatunidencs a la calor de les bones rendibilitats acumulades, principalment pel seu sector tecnològic. Així doncs, el S&P 500 tancava 2025 amb una rendibilitat del +16,4%, però que no obstant això, per a un inversor europeu exposat a l'evolució de la divisa, aquesta rendibilitat ha estat inferior al +3%. D'altra banda, el comportament de la renda variable als EUA ha estat molt divergent, i mentre que les companyies tecnològiques continuen amb les seves inflades revaloracions, les petites companyies o les companyies considerades de gran qualitat han tingut un acompliment més discret en 2025. Com a resultat, l'índex americà cotitza a valoracions d'entorn 25 vegades els seus beneficis, enfront de la seva mitjana històrica de 17 vegades, estant a més molt concentrat en unes poques companyies, el rendiment de les quals a més depèn en gran manera de l'esdevenir de la indústria de la intel·ligència artificial. És important distingir entre l'aparició d'una nova tecnologia que sens dubte sembla que serà disruptiva, i el resultat que aquesta generarà per als inversors que prenen part en el capital d'aquestes companyies.
En el cas europeu, el *Eurostoxx 50 finalitzava 2025 amb una revaloració del +18,3%, amb una evolució més homogènia del mercat en el seu conjunt i oferint unes valoracions més raonables que el mercat americà. En el cas de l'índex espanyol, aquest es revaloritzava un +49,3% gràcies a l'excepcional acompliment del sector bancari, el qual representa pràcticament el 40% de l'índex.
Pel costat de tipus d'interès, Europa es troba també en una posició més còmoda que els EUA. El BCE situa els seus tipus de referència en el 2%, amb una inflació controlada a l'entorn del 2% i una economia que ve sorprenent l'alça en els últims trimestres, gràcies principalment a una forta demanda interna, a la reactivació de la inversió, i a un sector exterior que s'ha comportat millor de l'esperat conseqüència d'uns aranzels molt inferiors als inicialment publicats per l'administració estatunidenca. A més, els forts estímuls fiscals d'Alemanya i un escenari benigne per al consumidor europeu (altes taxes d'estalvi, inflació controlada i tipus estables a nivells raonables) fa que existeixin vents de cua perquè Europa continuï estrenyent el seu diferencial de creixement respecte als EUA, l'economia i el mercat del qual laboral venen refredant-se últimament. Un risc per a 2026 és que la inflació als EUA es vagi a nivells superiors al 3%, actualment el PCE subjacent està en el +2,8%, i això provoqui que els tipus d'interès no baixin tant com descompta el mercat, o fins i tot acabin pujant. En un context on les valoracions de la bossa i el crèdit són tan elevades, això desencadenaria esdeveniments de volatilitat significatius. Caigudes rellevants de la bossa, un actiu molt present en les famílies americanes, podria desencadenar una recessió tècnica en veure's el consum molt penalitzat degut a aquest efecte riquesa.
Continuem pensant que les valoracions dels actius de risc estan en nivells molt exigents tenint en compte que, malgrat la raonable marxa econòmica, existeixen multitud de riscos en el pla geopolític, amb nombroses disputes obertes, i en el pla econòmic, amb unes economies que presenten elevats nivells de deute sobre PIB, i sense voluntat per a reduir els seus exorbitants dèficits públics. Especial esment mereix el cas del Japó, un país amb un paper protagonista en el mercat global de bons i que, després de dècades amb tipus d'interès al 0% i deflació, estan assistint a un període d'inflacions creixents i tipus d'interès a l'alça. Així doncs, el govern nipó, amb nivells de deute sobre PIB pròxims al 240%, en 2022 era capaç de finançar-se per sota de l'1% a 30 anys i ara el mercat li exigeix més del 3,5%. L'impacte que això pot tenir en els comptes públics del país, i en el flux de capitals en el mercat de bons, és molt difícil d'anticipar. Considerem que el Japó pot ser un actor rellevant a seguir de prop en 2026.
Conseqüència de tot l'anterior, seguim convençuts que mantenir una actitud conservadora i fugir de la concentració en geografies, companyies o sectors cobra especial sentit en aquests moments. Seguint amb aquesta visió defensiva, les nostres principals carteres s'han comportat de manera molt positiva en 2025, havent obtingut el nostre pla conservador *Surnepensión Renda Fixa una rendibilitat del +2,16% l'any, el nostre pla dinàmic *Surnepensión Mixt una rendibilitat del +13,73% i el nostre pla decidit *Surnepensión Renda Variable del +23,55%.
