La dependència creix a Espanya i cada any més famílies necessiten cures de llarga durada. Entre el 2022 i el 2025, les sol·licituds han continuat augmentant i, tot i que també ho han fet les resolucions amb prestació, el ritme del sistema no arriba a cobrir tota la demanda; hi continua havent esperes, demores i ajuts que no assoleixen el cost real de les cures.
Sol·licituds i resolucions (visió de llar)
El volum de sol·licituds acumulades i de beneficiaris amb prestació efectiva confirma que la dependència ja és una realitat quotidiana en moltes llars. Tot i així, el desfasament entre el que es demana i el que es concedeix manté milers de famílies en una situació complicada durant mesos, i les obliga a organitzar i pagar cures des del primer dia.
Durada mitjana: l’espera que paga la família
La durada mitjana de tramitació ronda l’any (més de 340 dies). Això significa que, mentre no arriba l’ajut, la família ha de sostenir amb recursos propis un cuidador, adaptar l’habitatge o assumir estades temporals. Aquesta espera no és només exigent emocionalment, sinó que tensiona el pressupost de la llar de manera continuada.
Cost per cura familiar: ajuts molt per sota de la despesa real
La prestació per a cures en l’entorn familiar (PECEF) té un import mitjà que ronda els 260-270 € mensuals segons l’any, molt per sota del que costa un cuidador a domicili (fàcilment supera els 1.000 €/mes). En la pràctica, l’ajut públic alleuja, però no cobreix el gruix del cost en aquest àmbit.
Residències: una bretxa mensual difícil de sostenir
En residència (grau III), l’ajut públic se situa entorn de 579 €/mes (2025), respecte als 1.500-2.000 €/mes de cost real. La bretxa de 900-1.400 € mensuals l’ha d’assumir la família, de manera sostinguda en el temps. Per a moltes llars, aquest diferencial marca la diferència entre poder triar el recurs adequat o renunciar a aquest tipus d’assistència.
Conclusió
Les dades del 2022-2025 mostren un patró clar: més demanda, més beneficiaris, més esperes i quanties insuficients respecte al cost real de les cures. El resultat és una descobertura estructural que obliga a planificar amb antelació com sostenir les cures –a casa o en una residència– sense comprometre l’estabilitat financera.
