El tercer trimestre del 2026 ha confirmat el que advertíem a l’informe anterior: la calma assolida al voltant de l’Iran i l’estret d’Ormuz era fràgil, tal com va demostrar la represa dels atacs entre els Estats Units i l’Iran a principis de setembre. Després d’un mes de juliol en què el barril de Brent va arribar a cotitzar al voltant dels 70 dòlars, els nous atacs contra vaixells i la reducció del trànsit per l’estret van tornar a situar el preu del cru per sobre dels 100 dòlars. Malgrat les propostes de l’Iran per reobrir el pas marítim, condicionades a concessions per part dels Estats Units, continuem sense veure les bases d’un acord sòlid i durador entre dos blocs amb interessos contraposats.
El repunt energètic ha acabat d’inclinar els bancs centrals cap a l’enduriment de la política monetària. La inflació de l’eurozona va escalar fins al 3,8 % al setembre, el nivell més alt en tres anys, mentre que la subjacent es va situar en el 2,5 %. A Espanya, la dada va ser encara més elevada, del 5 %. En aquest context, el BCE va apujar els tipus d’interès per segon cop enguany a la reunió del 10 de setembre, en 25 punts bàsics, i va situar la facilitat de dipòsit en el 2,50 %. Les seves projeccions situen la inflació mitjana en el 3 % el 2026 i no la tornen a situar al voltant de l’objectiu fins al 2028. Continuem pensant que el marge per a noves puges és limitat, atès que l’origen de la inflació és un xoc d’oferta i no un excés de demanda, si bé l’economia europea ha sorprès lleugerament a l’alça, amb un creixement del 0,4 % durant el segon trimestre.
La Reserva Federal, d’altra banda, a la reunió del 16 de setembre va apujar els tipus 25 punts bàsics fins al rang del 3,75 %-4,00 %, la primera puja des del 2023. Kevin Warsh va deixar clar que la prioritat de la institució és l’estabilitat de preus, amb un IPC als EUA del 3,7 % al setembre. Queda així interromput, almenys de moment, el cicle de baixes de tipus que el mercat donava per fet a principis del 2026.
La renda fixa ha estat la gran protagonista del trimestre, amb un repunt generalitzat de les rendibilitats al llarg de tota la corba. A Europa, el bo alemany a dos anys va passar de l’entorn del 2,8 % a finals de juny al 3,19 % al tancament de setembre. En el tram llarg, el bo alemany a deu anys va tancar el trimestre per sobre del 3,5 %, nivells que no s’havien vist des del 2011. El moviment ha estat encara més intens als EUA, on la rendibilitat del bo a deu anys va pujar 87 punts bàsics durant el trimestre, fins a tancar el setembre en el 5,29 %, màxims des del 2007. A Europa, destaca negativament França, que ha vist tensionada de manera significativa la corba de tipus com a conseqüència dels problemes estructurals dels comptes públics. El crèdit corporatiu també ha patit caigudes durant el trimestre, si bé creiem que hi pot haver marge per a un deteriorament més gran, especialment en les companyies de menys qualitat. Com a conseqüència de tot això, la major part dels índexs de renda fixa presenten rendibilitats negatives el 2026. A tall de referència, l’índex Bloomberg EuroAgg Total Return Index, que recull l’evolució del deute públic i del crèdit corporatiu de qualitat, presenta una rendibilitat negativa del −2,52 % des de principi d’any.
L’augment de les rendibilitats comporta caigudes en el preu dels bons en cartera, fet que ha tornat a penalitzar les carteres més conservadores. Tanmateix, convé llegir aquest moviment en clau de futur: els bons de màxima qualitat creditícia ofereixen avui rendibilitats per a l’estalviador conservador que feia anys que no vèiem. Davant d’un possible deteriorament addicional de la situació als mercats de renda fixa, com a conseqüència del risc inflacionari i de l’enduriment de les condicions de crèdit, mantenim una posició conservadora, amb durades curtes i una preferència clara pels emissors de màxima qualitat.
La renda variable ha mostrat una resiliència notable malgrat l’empitjorament de l’entorn de tipus d’interès, tot i que el trimestre s’ha tancat amb un to més dèbil. L’Eurostoxx 50 va acabar el trimestre amb uns descensos lleugers, si bé manté una rendibilitat positiva acumulada del +8,25 % des de principi d’any. D’altra banda, l’S&P 500 acumula uns retorns positius d’un +12 % aproximadament el 2026, però és l’índex tecnològic Nasdaq el que lidera les pujades (+20,4 % des de principi del 2026), fet que posa de manifest la concentració elevada de les pujades en un grup reduït de grans empreses tecnològiques vinculades a la intel·ligència artificial.
El suport principal de les borses continuen sent els beneficis empresarials, amb estimacions de creixement properes al 30 % per a les companyies de l’S&P 500 durant el tercer trimestre. No obstant això, el debat sobre les valoracions de les companyies lligades a la IA s’ha intensificat, i uns tipus d’interès més elevats resten atractiu a les accions el valor de les quals depèn de beneficis molt llunyans en el temps, alhora que dificulten l’accés al finançament per dur a terme els grans plans d’inversió. Això reforça la nostra aposta per la gestió activa i per les carteres diversificades, amb una exposició limitada a les companyies la valoració de les quals es basa gairebé exclusivament en les expectatives sobre la intel·ligència artificial, com sí que ho fan productes basats en la rèplica dels índexs.
En un trimestre marcat per la puja dels tipus d’interès, reafirmem la convicció en una gestió prudent i diversificada, allunyada de modes i narratives concretes. En aquest context, des de principi d’any, el pla conservador Surnepensió Renda Fixa obté una rendibilitat del +0,04 %, el pla prudent Surnepensió Mixt assoleix un +2,30 % i el pla dinàmic Surnepensió Renda Variable registra un +7,81 %.
