A partir del 2026, els autònoms societaris i els familiars col·laboradors es troben davant d’una novetat rellevant en matèria de cotització: la base mínima aplicable deixa enrere el llindar de 1.000 euros mensuals que es feia servir el 2025 i passa a situar-se en 1.424,40 euros mensuals.
L’Ordre de cotització del 2025 establia que els familiars col·laboradors i determinats autònoms societaris no podien elegir una base inferior a 1.000 euros durant aquest exercici. El 2026, la nova Ordre PJC/297/2026 fixa per al grup 7 del règim general una base mínima de 1.424,40 euros mensuals, i la Llei general de la Seguretat Social vincula aquests col·lectius amb aquesta base mínima del grup 7.
El canvi és significatiu. Representa un increment de 424,40 euros en la base mínima mensual, és a dir, un augment del 42,44 % respecte als 1.000 euros anteriors. L’Ordre del 2026 estableix, a més, els tipus aplicables al RETA: 28,30 % per contingències comunes, 1,30 % per contingències professionals, 0,90 % pel mecanisme d’equitat intergeneracional, 0,90 % per cessament d’activitat i 0,10 % per formació professional.
En termes pràctics, aquesta pujada implica que molts autònoms societaris i familiars col·laboradors han d’assumir una càrrega mensual de cotització més elevada. I tot i que una base més elevada pot millorar determinades prestacions futures, també comporta una pressió més gran sobre la tresoreria del negoci, especialment en societats petites, negocis familiars i activitats on el marge disponible ja és ajustat.
Aquest canvi s’ha d’analitzar amb una doble mirada. D’una banda, la cotització pública continua sent la base de protecció de l’autònom davant de contingències com la jubilació, la incapacitat temporal, la incapacitat permanent o la defunció. D’altra banda, aquesta protecció no sempre respon a totes les necessitats reals de l’autònom, de la seva família o de la societat en què treballa.
L’autònom societari no és únicament una persona que cotitza. En molts casos és soci, administrador, gerent, avalador, generador principal d’ingressos i figura clau per a la continuïtat de l’empresa. Si pateix una baixa prolongada, una incapacitat permanent o mor, l’impacte pot anar molt més enllà de la prestació pública que correspongui.
Per això, la pujada de cotització del 2026 es pot convertir en una bona oportunitat per revisar la protecció global de l’autònom. No n’hi ha prou amb saber quant es paga a la Seguretat Social. També convé preguntar-se quin nivell d’ingressos quedaria protegit, què passaria amb la família, com respondria l’empresa si faltés el soci principal i quina liquiditat hi hauria disponible en una situació crítica.
En aquest context, les assegurances privades poden actuar com a complement de protecció. Una assegurança d’incapacitat permanent pot aportar un capital si l’autònom no pot continuar desenvolupant l’activitat. Una assegurança de vida pot protegir la família, cobrir deutes o facilitar la continuïtat de la societat. Una assegurança de baixa diària pot ajudar a compensar la caiguda d’ingressos durant una incapacitat temporal. I una solució d’estalvi o previsió pot complementar la jubilació futura.
La clau rau a no interpretar la cotització com una protecció suficient per si mateixa. Cotitzar més pot millorar la base sobre la qual es calculen algunes prestacions, però no elimina tots els riscos econòmics derivats d’una baixa, una incapacitat o la defunció de l’autònom societari.
A més, en les societats petites, el problema no sempre és només personal. Si l’autònom societari és qui dirigeix, ven, signa, negocia amb bancs o manté la relació amb clients estratègics, qualsevol contingència greu pot afectar directament la continuïtat del negoci.
Per això, el 2026 no s’hauria de veure únicament com un any de pujada de costos. També pot ser el moment de revisar si la protecció de l’autònom està alineada amb la seva responsabilitat real dins l’empresa.
En definitiva, la nova base mínima de cotització per a autònoms societaris i familiars col·laboradors representa un canvi rellevant en el cost mensual de Seguretat Social. Però la pregunta de fons continua sent una altra: si l’autònom és una peça essencial del negoci, estan protegits els seus ingressos, la seva família i la continuïtat de l’empresa davant d’una contingència greu?
