Malgrat els diferents acords i declaracions que han contribuït a reduir temporalment la tensió del conflicte que envolta l’Iran i l’estret d’Ormuz, l’estabilitat assolida continua sent fràgil i susceptible de canvis sobtats, tal com hem vist recentment. En un entorn canviant com l’actual, és especialment arriscat extreure conclusions sòlides a partir d’una fotografia puntual presa al tancament d’un trimestre concret. Ens mantenim escèptics quant a la possibilitat d’assolir un acord de pau sòlid i durador en el temps, atès que ambdós blocs mantenen interessos diametralment contraposats.
A començaments del 2026, el mercat esperava que tant el Banc Central Europeu com, especialment, la Reserva Federal continuessin avançant en el procés de reducció dels tipus d’interès iniciat mesos enrere. Tanmateix, les pressions inflacionistes derivades del conflicte a l’Orient Mitjà han obligat els bancs centrals a replantejar l’estratègia de política monetària a curt termini. En consonància, el BCE va implementar una puja preventiva dels tipus d’interès de 25 punts bàsics el mes de juny, si bé considerem que el marge per a noves puges és limitat, atès que els repunts de la inflació obeeixen a un xoc d’oferta, mentre que l’economia de l’eurozona mostra una falta clara de dinamisme, amb un creixement interanual de tot just el 0,3 %. D’altra banda, la Fed, amb uns nivells inicials de tipus més elevats, va optar per mantenir-los sense canvis en la primera reunió de Kevin Warsh al capdavant de la institució. El PCE subjacent als EUA, la mesura d’inflació preferida de la Fed, se situava en nivells del 3,4 % el mes de juny, substancialment per sobre de l’objectiu del 2 %. Pel que fa al creixement econòmic, assolia el 2,1 % interanual, si bé més de la meitat d’aquest creixement s’explica per la inversió en intel·ligència artificial.
Fruit d’unes expectatives de tipus de referència més elevats, les rendibilitats dels bons a curt termini han repuntat considerablement. Així, el bo alemany a dos anys ha passat d’oferir una rendibilitat del 2,12 % a començaments d’any a nivells del 2,8 % en l’actualitat. Això, unit al fet que els diferencials de crèdit es mantenen en nivells històricament estrets, ha provocat que les carteres de bons més conservadores hagin patit més durant aquesta primera part de l’any, si bé, segons el nostre parer, continuen oferint un binomi rendibilitat-risc més atractiu. El risc que el conflicte s’allargui més del que s’espera podria derivar en increments rellevants de preus que obliguin els bancs centrals a respondre amb més contundència, fins al punt de frenar el creixement econòmic, fet que afectaria negativament els bons corporatius, que actualment cotitzen a valoracions exigents.
La renda variable, en canvi, ha mostrat una gran fortalesa durant la primera part de l’any. L’índex europeu Euro Stoxx 50 obtenia una rendibilitat del 9,27 % en l’any al tancament del juny, mentre que l’S&P 500 es revalorava un 9,55 %, una rendibilitat molt concentrada en valors vinculats a la IA, de manera que aproximadament el 50 % de l’evolució de l’índex americà és atribuïble a aquest fenomen. A tall d’exemple, el sector dels semiconductors als EUA s’ha revalorat aproximadament un 100 % durant el primer semestre. Un altre esdeveniment rellevant que posa de manifest l’entusiasme dels inversors entorn de narratives que prometen grans èxits en el futur va ser la sortida a borsa d’SpaceX el mes de juny, que va aconseguir col·locar amb èxit 75.000 milions de dòlars en el debut, amb una sobredemanda de quatre vegades. Després de les fortes revaloracions inicials, que van arribar a ser del +50 %, l’acció, en la data d’aquesta publicació, cotitza un -15 % per sota del preu del debut borsari.
Aquest nivell elevat de concentració reforça el nostre convenciment sobre el valor de la gestió activa enfront de la rèplica d’índexs, motiu pel qual les nostres carteres mantenen una exposició limitada a les companyies les valoracions de les quals depenen gairebé exclusivament de l’èxit futur de les inversions vinculades a la intel·ligència artificial. El volum de despesa de capital compromès per algunes de les empreses tecnològiques més grans és extraordinari, i estimar amb precisió quin serà el retorn econòmic d’aquesta inversió és summament complex. El nostre enfocament es fonamenta a construir carteres equilibrades, amb un èmfasi especial en la diversificació com a mecanisme per obtenir rendibilitats sostenibles a llarg termini, i evitar decisions basades en modes o narratives concretes.
En aquest context, el pla conservador Surnepensió Renda Fixa va obtenir una rendibilitat del +0,56 % durant el semestre; el pla prudent Surnepensió Mixt va assolir un +1,47 %, i el pla dinàmic Surnepensió Renda Variable va registrar un +8,11 %, fet que reflecteix l’equilibri que hem mantingut entre cautela i oportunitat, com també la diversificació geogràfica i sectorial de les carteres.
