El tercer trimestre del 2025 ha estat marcat per la continuïtat del to constructiu en els mercats financers, a mesura que s’han anat assolint avenços en les negociacions aranzelàries entre els EUA i la resta del món. Tot i que encara queden acords per resoldre, i malgrat que la situació actual de l’aranzel mitjà aplicat als béns importats pels EUA és molt superior a l’existent a començaments d’any, la bona notícia és que molt probablement no arribaran a assolir els nivells desproporcionats anunciats el mes d’abril.
Durant aquests mesos, l’economia global ha mostrat senyals mixtos. A l’Eurozona, el creixement continua sent modest, tot i que hi ha vents de cua que fan esperar un millor acompliment els trimestres pròxims; principalment, gràcies a l’impuls de la despesa en defensa i els programes d’inversió en infraestructures a Alemanya. Als Estats Units, el dinamisme de l’economia continua sustentat en la inversió vinculada a la intel·ligència artificial, que s’ha convertit en el motor principal de l’activitat, amb la inversió de quantitats ingents de diners per part de les grans companyies tecnològiques. Aquesta concentració del creixement en un sol sector es podria convertir en una font de vulnerabilitat per a l’economia americana.
En matèria de puja de preus, hem assistit a un repunt de la inflació subjacent als EUA que ja s’ha situat per sobre del 3 %, la qual cosa, juntament amb una desacceleració del mercat d’ocupació, les últimes dades del qual apunten una certa pèrdua d’impuls, amb revisions constants a la baixa en la creació de llocs de treball, posa en un compromís la Reserva Federal, que ha decidit en les dues últimes reunions abaixar els tipus d’interès en 25 punts bàsics fins a nivells del 4 %, en prioritzar protegir l’ocupació. Un risc de la inflació a l’alça unit a uns tipus d’interès a la baixa pot propiciar un escenari de tipus reals negatius, la qual cosa representaria un gran desafiament per a l’estalviador conservador. La preocupació dels inversors en aquest sentit es veu reflectida en l’evolució d’actius com l’or, que es troba en màxims històrics. En el cas europeu, la inflació està ancorada entorn del 2 %, per la qual cosa sembla que el BCE no continuarà amb baixes de tipus més enllà del 2 % actual.
Els comptes públics continuen sent un motiu de gran preocupació: la majoria de les economies desenvolupades mantenen uns nivells de deute i dèficit públic molt elevats, alhora que mostren poca voluntat política per revertir aquesta tendència. És especialment destacable la situació de França, que sosté un dèficit fiscal entorn del 6 % i és incapaç d’arribar a acords parlamentaris per aprovar uns pressupostos que puguin mitigar en certa manera aquesta situació. El president, Emmanuel Macron, ha vist caure quatre primers ministres durant la segona legislatura. Això ha provocat la rebaixa de la qualificació creditícia per part de les agències de ràting principals i n’ha elevat el cost del deute a llarg termini per sobre de països com Itàlia o Grècia. En el cas dels EUA, l’1 d’octubre es va fer el tancament de l’Administració americana per falta d’acord en l’aprovació dels pressupostos de l’any.
Als mercats de renda fixa europeus, el trimestre es va saldar amb uns increments lleugers de les rendibilitats en els trams llargs. El bo alemany a deu anys va tancar el setembre entorn del 2,71 %, respecte al 2,60 % del tancament del juny; mentrestant, les primes de risc perifèriques es van mantenir contingudes, amb l’espanyola entorn dels 60 punts bàsics. En el crèdit corporatiu, els diferencials dels bons, tant grau d’inversió (investment grade) com d’alt rendiment (high yield), es van mantenir prop de mínims dels últims anys, la qual cosa reflecteix un mercat que, malgrat les incerteses, continua descomptant un escenari gairebé perfecte. La falta de visibilitat quant a la contenció de la despesa dels Estats en general i una Alemanya que veurà incrementada la necessitat d’emetre deute per finançar els plans d’inversió plantegen dubtes sobre la sostenibilitat dels nivells actuals de rendibilitat. En aquest context, mantenim un enfocament molt prudent, amb durades curtes i una preferència clara per emissors de màxima qualitat creditícia. Aquesta estratègia ha permès que el pla Surnepensió Renda Fixa registri una rendibilitat acumulada del +1,75 % en l’any, amb una cartera molt conservadora.
En renda variable, els mercats van prolongar les puges iniciades a començaments d’any, tot i que amb comportaments divergents entre regions. A Europa, els índexs van registrar avenços moderats però consistents, gràcies a unes valoracions més raonables i una exposició menor al sector tecnològic. Als EUA, les borses van continuar amb el ral·li alcista contundent iniciat després del Liberation Day. Ara bé, el 2025, en general, el resultat de la inversió en valors americans per part de l’inversor europeu ha estat neutre, atès que, malgrat la bona marxa de l’S&P 500, el dòlar ha patit una depreciació entorn del 14 % respecte a l’euro. Les valoracions en la renda variable dels EUA continuen en nivells exigents, impulsades per l’entusiasme entorn de la intel·ligència artificial, que continua sent el catalitzador principal del creixement de beneficis. En aquest entorn, la sobreponderació estructural a Europa, una exposició relativa menor al dòlar i una bona selecció de valors han afavorit el resultat de les nostres carteres. El pla dinàmic Surnepensió Renda Variable acumula una rendibilitat del +18,6 % en l’any, mentre que el pla prudent Surnepensió Mixt assoleix el +10,7 %, reflex d’un equilibri adequat entre risc i retorn.
