Protecció Empreses per Pèrdua Funcional D’empleats Clau: Valoració de L’impacte Financer

El teixit empresarial espanyol es caracteritza, amb caràcter general, per ser un teixit micronitzat (el 97 % dels més de 3 milions d’empreses facturen menys de 2 milions d’euros i el 95 % tenen menys de 10 treballadors) i presentar una situació financera i patrimonial “francament millorable”.

La severitat de les conseqüències que amb caràcter general comporta, per a la continuïtat de l’activitat empresarial, la pèrdua funcional (per defunció o incapacitat permanent) d’un treballador clau obliga la propietat a fer una anàlisi detallada de l’impacte que pot tenir aquesta circumstància en els diferents grups d’interès (els socis, la família dels socis, els col·laboradors, els clients, els proveïdors, el mercat, la competència, els inversors…) i en concret en la situació financera de l’empresa a partir d’aquell moment.

En concret, en relació amb l’impacte financer en el compte de resultats, les possibles conseqüències per la pèrdua d’un treballador clau són dues:

• La pèrdua d’un treballador clau pot generar (o no) un escenari de pèrdua d’ingressos durant un determinat període de temps (amb caràcter general, d’un a tres anys). La concentració de competències en mans de determinats treballadors (àmbits comercial o operacional) pot generar una reducció tant de la capacitat de compromís (comercial) com de resposta (operacional). En empreses amb una facturació inferior a 10 milions d’euros, el percentatge de pèrdua pot oscil·lar entre el 2,5 % i el 10 % de la xifra neta de negocis.     
• La pèrdua d’un treballador clau pot generar (o no) un escenari en què s’hagi d’incórrer en un sobrecost durant un determinat període de temps (amb caràcter general, d’un a tres anys). La política retributiva determina normalment si ens trobem davant de “salaris de mercat” o no. El fet que el “salari” del treballador clau sigui inferior al de mercat obligarà a incrementar el cost de l’empresa dedicat a retribuir-ne el substitut. Així mateix, es poden generar costos associats a la contractació (per reclutament, integració i formació).     

Són molt diverses les mesures o alternatives que poden permetre minimitzar aquest impacte, entre les quals destaquen la enginyeria de processos o la cerca d’un possible relleu. Sense perjudici de les alternatives esmentades en l’àmbit operacional (diversificació del risc) o estratègic (cerca de persones que puguin substituir el treballador amb el mateix nivell de garantia i eficàcia), que l’empresa pot aplicar en qualsevol moment, el que sembla raonable és assegurar-nos que en tot moment disposi de prou recursos per afrontar una situació tan difícil i complexa com és la de sobreviure a la pèrdua d’un treballador clau. Per això, cal valorar les conseqüències econòmiques que es puguin produir i dotar l’empresa d’una estructura de protecció adequada a les característiques de cada cas.