Si el segon trimestre era el BCE qui iniciava les baixades de tipus d’interès vuit anys després, el 18 de setembre va ser la FED qui començava les retallades, la primera des d’aquell recordat mes de març del 2020. Ara bé, aquestes baixades dels tipus d’intervenció, en certa manera, ja eren conegudes pel mercat. El que va inquietar els mercats el tercer trimestre va ser la mala dada de creació d’ocupació publicada pels EUA l’agost, molt per sota de les expectatives dels analistes, la qual cosa, juntament amb unes dades de l’ISM manufacturer molt dèbils i una inflació ja molt més controlada, va intensificar els temors d’una recessió econòmica més profunda del que s’esperava. Com a conseqüència, els inversors van passar a descomptar unes baixades de tipus d’interès molt més agressives per als mesos pròxims, la qual cosa va provocar una caiguda forta de les rendibilitats dels bons, que en van veure afavorides les valoracions. Així doncs, la renda fixa europea investment grade, que acumulava pèrdues durant l’any fins a la meitat de l’exercici, es va capgirar, i l’índex Bloomberg Euro Aggregate va obtenir uns guanys acumulats en l’any del +2,49 % al tancament del trimestre.
El nostre pla de renda fixa, amb una posició molt conservadora centrada en el tram curt de la corba de tipus d’interès i amb una exposició al risc de crèdit molt reduïda gràcies a la qualitat creditícia excel·lent de les seves inversions, ha aconseguit obtenir una rendibilitat acumulada en l’any del +2,56 %, i, a més, amb una volatilitat significativament inferior a la dels índexs. No obstant això, aquesta incertesa fruit de les dades econòmiques publicades no es reflecteix en l’evolució dels actius de més risc, com demostra el fet que els diferencials de crèdit continuen en mínims, la qual cosa fa que els bons de pitjor qualitat obtinguin rendibilitats entorn del 7 % en l’any.
Passa el mateix amb les primes de risc, com és el cas d’Espanya, el diferencial de la qual amb el bo alemany se situava entorn dels 80 punts bàsics al tancament del trimestre, quan fa un any rondava els 110 punts. Una situació d’ampliació de diferencials de crèdit o de les primes de risc fins a nivells normalitzats contrarestaria els beneficis d’una hipotètica baixada de la corba de tipus. Quant a la renda variable, si bé durant el trimestre es van produir esdeveniments de volatilitat com a conseqüència de la percepció d’empitjorament macroeconòmic, els índexs principals continuen amb evolucions molt positives durant l’any.
Un exemple d’aquesta volatilitat va ser que l’Euro Stoxx 50 va caure més d’un 6 % la primera setmana d’agost davant el temor d’un debilitament de l’economia global a causa de les dades provinents dels EUA. Altres sectors com el de consum estable, ressagat durant l’any, es va veure afavorit per aquest moviment. L’Stoxx Europe 600 Industry Consumer Staples, que inclou les companyies europees de consum estable, es revalorava un 5,5 % en el trimestre, mentre que l’Euro Stoxx 50 finalment avançava un 2,2 % en el mateix període. El nostre pla de renda variable continua amb la recuperació, afavorit pel més bon comportament relatiu dels sectors més defensius, i avançava un +3,74 % en el trimestre.
Per acabar, els propers dies se celebraran les eleccions americanes, els resultats de les quals tindran un impacte significatiu en qüestions rellevants per als mercats financers com són el dèficit fiscal. Tot i que el programa de Donald Trump inclou, igual que el 2016, polítiques fiscals expansives, caldrà veure si realment es podran executar, ja que la situació de deute públic i dèficit fiscal nord-americana és significativament més delicada del que era l’any 2016. Altres assumptes rellevants seran les decisions que prengui el nou govern en matèria de geopolítica o quant a les relacions comercials internacionals.
