La darrera reforma del sistema públic de pensions s’ha portat a terme en dues fases (anys 2022 i 2023) a causa delnombre elevat de canvis que s’han abordat i de les tensions que ha hagut de suportar tant a escala interna com externa. L’opció del trànsit d’un sistema de repartiment cap a un sistema de capitalització finalment i de moment s’ha descartat tant per problemes econòmics com poblacionals (per l’arribada imminent a l’edat de jubilació del grup de treballadors que componen la generació del baby-boom). A partir d’aquesta decisió, només quedava la via d’implementar reformes paramètriques que milloressin en la mesura del possible el nivell prestacional del sistema i reduïssin al màxim els desequilibris d’alguns col·lectius, i tot això, amb la màxima de garantir-ne la sostenibilitat a mitjà i llarg termini, sota la “mirada atenta” dels òrgans de control de la Unió Europea. Aquestes mesures es poden agrupar en dues grans categories: la primera, de caràcter social, que pretén millorar les prestacions (la qual cosa comporta un increment de la despesa), i la segona, que busca incrementar la resiliència del sistema (fet que implicarà un esforç més gran per part dels cotitzadors i l’augment d’ingressos consegüent).
En conseqüència, entre les que comporten un increment de la despesa pública en destaquen les següents:
- Cotització. El treballador podrà optar en el moment de la jubilació per determinar la seva base reguladora entre la mitjana de les bases de cotització dels 25 últims anys previs a la jubilació (sistema existent a l’entrada en vigor d’aquesta reforma) o la mitjana dels 29 últims anys i desestimar les 24 mensualitats en què s’hagi tingut un nivell de cotització més baix. Aquest sistema permet millorar les prestacions als treballadors amb una vida laboral més inestable, que hagin patit més les èpoques de crisis laborals amb una cotització baixa o nul·la (en aquests casos, la Seguretat Social decidirà d’ofici la prestació que genera més ingressos).
- Pensions màximes. Es proposa incrementar la pensió màxima. No consisteix a eliminar la pensió màxima, sinó a incrementar el límit per sobre del creixement actual equivalent a l’IPC. S’ha establert que l’increment serà de 0,115 punts percentuals cada any entre el 2025 i el 2050; entre el 2051 i el 2065 s’aplicarà un creixement progressiu fins a sumar un 20 % acumulat.
- Pensions mínimes. D’una banda, s’estableix l’objectiu d’elevar les pensions mínimes contributives fins al 60 % de la renda mitjana, de manera que es passi dels 13.500 euros anuals del 2023 als 16.500 euros anuals el 2027, segons l’estimació de la Seguretat Social. D’altra banda, es proposa l’increment de la pensió mínima de viduïtat en un període de quatre anys (entre els 1.775 i els 3.800 euros anuals).
- Bretxa de gènere. Es proposa l’increment del complement per bretxa de gènere (el 20 % els anys 2024 i 2025) i la millora del tractament de les llacunes de cotització per a les dones treballadores.
Així mateix, entre les que representen un increment de l’ingrés públic en destaquen les següents:
- Cotització. En concret, s’han aprovat dues grans novetats:
- Base màxima de cotització. Al mateix temps que s’incrementa la pensió màxima, també creix la base màxima de cotització, però de manera asimètrica, ja que l’increment anual sobre l’IPC és de l’1,2 % (en lloc de l’augment del 0,115 % aplicable a la pensió màxima), fet que permet obtenir un diferencial creixent de finançament del sistema.
- Cotització addicional de solidaritat. S’estableix un nou recàrrec de cotització per als salaris superiors a la base màxima, que s’anirà incrementant durant el període previst (des d’un 1 % sobre l’excés de la base màxima de cotització el 2025 i que s’anirà incrementant fins a arribar a un 6 % el 2045).
- Mecanisme d’equitat intergeneracional. Amb la finalitat de tornar a dotar el Fons de Reserva de la Seguretat Social amb prou recursos per atendre possibles escenaris deficitaris en el futur, el mecanisme d’equitat intergeneracional passa progressivament del 0,6 % el 2023 a l’1,2 % el 2029, i es mantindrà aquest percentatge fins a l’any 2050.
En resum, la reforma de les pensions tracta d’equilibrar un sistema que en l’actualitat presenta símptomes severs de debilitament i pretén mantenir i millorar les prestacions, i carrega l’esforç en els cotitzadors actuals i futurs, amb més pes en els treballadors amb més ingressos.
