Una de les mesures que ha cridat més l’atenció dels analistes i els contribuents és l’establiment de la denominada cotització addicional de solidaritat. Es tracta d’un mecanisme que implica la imposició d’un esforç contributiu als treballadors per compte d’altri amb les rendes més altes i a les empreses que els contracten, sense cap mena de contrapartida.
La mostra contínua de vides laborals del Banc d’Espanya del 2021 indica que el 6,8 % dels afiliats a la Seguretat Social, gairebé 1,3 milions de treballadors, generalment contractats per empreses de 500 empleats o més, van assolir la base màxima de cotització, i, per tant, quedaran dins l’àmbit d’aquesta reforma inicialment. Aquest nombre de cotitzadors s’hauria d’anar reduint una vegada que la base màxima de cotització es vagi incrementant entre el 2025 i el 2050.
Aquest recàrrec s’aplica sobre les retribucions dels treballadors per compte d’altri (per la qual cosa no s’aplicarà als rendiments nets dels autònoms) que superin l’import de la base màxima de cotització de cada exercici d’acord amb els trams següents:
Tram 1: A l’import superior al 100 % de la base màxima de cotització i fins al 110 % d’aquesta base, se li aplica un tipus del 5,5 %.
Tram 2: A l’import superior al 110 % de la base màxima de cotització i fins al 150 % d’aquesta base, se li aplica un tipus del 6 %.
Tram 3: A l’import superior al 150 % de la base màxima de cotització, se li aplica un tipus del 7 %.
La distribució d’aquesta quota es distribueix en la mateixa proporció que la resta de les cotitzacions per contingències comunes: una sisena part a càrrec del treballador i cinc sisenes parts a càrrec de l’empresa.
Per acabar, aquesta modificació entrarà en vigor l’1 de gener de 2025 i, en principi, s’estableix com una mesura permanent.
