A Espanya hi ha més d’1,5 milions de professionals liberals. D’aquests professionals, un gran nombre estan representats en els col·legis professionals, que a dia d’avui disposen de l’anomenat Sistema Alternatiu a la Seguretat Social (a partir d’ara, SASS). En concret, són els col·lectius d’advocats, metges, arquitectes superiors, arquitectes tècnics, procuradors, enginyers, químics i gestors administratius (que treballen pel seu compte) els que poden decidir lliurement entre afiliar-se al Règim Especial de Treballadors Autònoms (a partir d’ara, RETA) o subscriure el SASS.
El nivell de contribució i la capacitat de generar ingressos que tenen els converteixen en un dels perfils amb una taxa més gran de vulnerabilitat. Aquesta situació no és ni tan sols coneguda per una gran part del col·lectiu, per la qual cosa és inqüestionable la nostra responsabilitat a facilitar-los tota la informació que necessiten per prendre la decisió més convenient segons els riscos i els interessos que tinguin.
El Sistema Alternatiu es materialitza i concreta a través dels instruments comercialitzats per les mutualitats de previsió social dels col·legis professionals. Abans que es creés la Seguretat Social (1966), ja existien les mutualitats de previsió social, que oferien cobertures a sectors professionals molt determinats. Amb l’aparició de la Seguretat Social, alguns professionals liberals van quedar exclosos del RETA, de manera que la mutualitat del seu col·lectiu era l’única opció que tenien per obtenir una cobertura de previsió social. L’any 1995 (segons la disposició addicional 15a de la Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades), les mutualitats van passar a ser una opció alternativa al RETA.
A partir de l’1 de gener de 2013 (segons una disposició addicional de la Llei 27/2011 de reforma de la Seguretat Social), les mutualitats de previsió social que actuen com a alternatives al RETA han de garantir als mutualistes una cobertura mínima. Aquesta norma estableix dues opcions per compondre el sistema alternatiu (o exigir primes que garanteixin el 60 % de les prestacions del RETA o que corresponguin al 80 % de la quota mínima del RETA). Amb caràcter general, s’ha optat pel requisit que les primes corresponguin al 80 % de la quota mínima del RETA (uns 229 euros mensuals).
Són professionals els qui treballen pel seu compte o compaginen l’activitat professional pel seu compte amb una feina per compte d’altri. Els sistemes alternatius són sistemes de capitalització individual en què les aportacions s’atribueixen a un compte particular del professional, a diferència del sistema públic, que es finança per repartiment. S’hi inclouen les contingències de jubilació, defunció, incapacitat permanent, incapacitat temporal i, opcionalment, dependència, per nivells superiors al règim d’autònoms i amb unes quotes més reduïdes.
Les diferències principals entre el RETA i el SASS són:
